Administrador de finques: Professional que gestiona el lloguer i la compra d’habitatges i locals comercials. Actua en nom del propietari i també en nom de les comunitats de veïns, ja que s’encarrega de vetllar per la conservació dels edificis.
Arrendador: Propietari, persona que lloga un pis.
Arrendament: Lloguer d’un habitatge a la persona que signa el contracte d’arrendament i les persones que conviuen amb ella.
Arrendatari: Llogater, persona que signa el contracte d’arrendament i ocupa l’habitatge llogat. Persona que lloga un bé immoble.
Arres: Quantitat de diners que equival a una part del preu total de l’habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que comprarà l’habitatge en un període de temps determinat. En cas que s’exhaureixi el termini, el comprador perd la quantitat lliurada. En canvi, si el venedor no respecta el període acordat i ven l’habitatge a una altra persona haurà de pagar el doble d’aquesta quantitat a la persona que ha lliurat les arres. Si l’operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte. A més d’aquestes, hi ha un altre tipus d’arres.
Associació de veïns: Té l’objectiu d’estimular la participació i la comunicació entre els veïns del barri i actuar com a representant seu davant l’Administració per exposar les seves demandes i inquietuds.
Auto promotor: Persona que construeix el seu propi habitatge perquè és propietari d’un solar d’ús residencial. Ha de complir els requisits següents: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l’obra; sol·licitar una llicència d’obres a l’Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d’obres en què s’incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar davant notari l’escriptura d’obra nova al final de la construcció; inscriure l’habitatge en el Registre de la Propietat.
Aval: Garantia d’una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. Es tracta d’una garantia de caràcter personal lligada a la relació personal de l’avalador amb el titular del préstec. Quan es tracta d’un lloguer, el propietari el pot demanar a més de la fiança.
Cèdula d’habitabilitat: Document emès per la Direcció General d’Habitatge que acredita que l’habitatge acompleix els mínims d’habitabilitat.
Comunitat de propietaris: Conjunt de propietaris d’un edifici o d’un conjunt d’edificis que s’uneixen per defensar els interessos comuns i que s’encarrega del manteniment de l’edifici.
Comunitat de veïns: Totes les persones que residim o treballem en un mateix edifici, independentment si som o no propietaris. També s’hi inclouen els comerciants de les botigues de l’edifici. Tenim l’obligació de respectar certes pautes de comportament basades en la bona educació i l’ajuda entre veïns i veïnes.
Contracte de lloguer: Document que signen l’arrendador (propietari o administrador) i l’arrendatari (llogater) i que recull totes les condicions de l’acord pel qual es fa ús de l’habitatge a canvi d’uns diners, la renda o el lloguer. Tots els contractes tenen unes clàusules, el que anomenem ”la lletra petita” dels contractes, que són les condicions específiques o generals a què se sotmet aquell contracte. S’han de llegir molt bé, ja que poden implicar la pèrdua d’algun dret del llogater.
Convivència: Es basa en valors com la solidaritat, el respecte, la responsabilitat mútua i la cooperació entre les persones.
Dades registrals de l’habitatge: Conjunt de dades de l’habitatge que consten en el Registre de la Propietat.
Derrama: Repartiment d’una despesa eventual o extraordinària entre els veïns d’una comunitat, com per exemple, rehabilitar la façana, canviar els baixants de la finca o instal·lar un ascensor.
Divisió horitzontal: Acte documentat en títol públic amb què es divideix un immoble en diverses i diferents finques registrades independents, amb assignació a cada una d’un coeficient de copropietat o participació en el total de l’immoble. S’inscriu en el Registre de la Propietat.
Dret de tempteig/d’adquisició preferent: Preferència del llogater per comprar l’habitatge que té llogat. Si l’habitatge es ven sense tenir en compte el dret preferent del llogater, aquest pot comprar-lo exercint el dret de retracte.
Dret de retracte: Dret del llogater a sol·licitar que es faci efectiu el dret de tempteig o a adquirir l’habitatge i invalidar la compravenda realitzada.
Espais comuns d’un edifici: Espais d’un immoble comuns a tots els veïns: les escales, l’ascensor, la porteria, els replans, el pati, els passadissos, el terrat, etc. El conjunt de veïns tenim l’obligació de vetllar per la bona conservació i ús d’aquests espais i no podem deixar-hi objectes ni fer-ne un ús particular, fora dels indrets destinats a trasters o magatzems.
Estatuts de la comunitat de veïns: Normes que han de regir la vida de la comunitat. No són obligatoris, ja que les comunitats de propietaris es regeixen per la Llei de la Propietat Horitzontal. En tot cas, podem completar o desenvolupar aspectes de la Llei per adequar les normes a les característiques de l’edifici, però mai contradir la Llei.
Fiança: Quantitat equivalent a un mes de lloguer que el llogater paga al propietari com a garantia. Equival a un mes de renda en els casos de primer habitatge (a dos en altres casos) i es diposita on designi la comunitat autònoma. Es retorna quan finalitza el contracte de lloguer si el llogater deixa l’habitatge en les mateixes condicions amb què el va trobar. A més de la fiança, el propietari pot demanar una altra garantia, com per exemple l’aval.
Fons comunitari o fons de reserva: Dipòsit monetari que fan els propietaris en el qual sempre hi ha d’haver una quantitat de diners destinada al pagament de les despeses de conservació i reparació de la finca. L’obligació de la conservació de les finques és establerta per la llei, per tal de garantir la seguretat de les persones i els béns.
Garantia obligatòria: Garantia que s’ha de prestar obligatòriament per fer algun tràmit o formalitzar algun acord/contracte.
Gravamen: Càrrega que afecta un bé immoble o moble en benefici d’un tercer.
Habitatge assequible: Conjunt dels habitatges amb protecció o resultants d’actuacions de rehabilitació protegits amb un preu inferior al del mercat destinat a la venda o el lloguer.
Habitatge de preu lliure: Habitatge que no té cap limitació pel que fa al preu de venda.
Habitatge de primera mà: Habitatge de nova construcció.
Habitatge de segona mà: Habitatge en què com a mínim ja s’ha produït una transmissió de la propietat.
Habitatge plurifamiliar: Habitatge inclòs en una finca amb més d’un habitatge.
IBI: Impost de béns immobles que grava el valor de l’immoble. El recapta l’ajuntament del municipi on està ubicat. Es cobra anualment i en funció del valor cadastral assignat a la finca.
Junta de la comunitat de propietaris: Formada pel conjunt de propietaris de tots els elements que integren l’edifici (pisos, despatxos, locals, etc.). És un òrgan representat pel president, pel secretari i pel tresorer o administrador. Els càrrecs són temporals i rotatius entre tots els propietaris. La Junta és l’encarregada de redactar els Estatuts de la comunitat i les normes de règim intern de la comunitat o conjunt de normes que han de regir la convivència entre tots els veïns.
LAU: Llei d’Arrendaments Urbans.
Llibre de l’edifici: El llibre de l’edifici és el document que recull les dades principals de l’edificació, estigui o no destinada a habitatges, i que, entre altres, inclou les dades d’identificació i construcció de l’edifici i les tasques de manteniment que s’hi facin, les incidències que es produeixin i les reformes o rehabilitacions efectuades.
Llicència d’obra major: Permís municipal que necessitem per fer obres que afecten l’estructura de l’habitatge: el terra, el sostre, treure o afegir una paret, etc. El projecte de l’obra ha de fer un tècnic col·legiat (aparellador o arquitecte), el qual també haurà de dirigir l’obra.
Llicència d’obra menor: Permís municipal que no necessita un projecte redactat per un tècnic col·legiat. Són obres en les quals no es modifica l’estructura de l’habitatge i que afecten menys de 9m² de superfície.
Llogater: Persona que signa el contracte d’arrendament i ocupa l’habitatge llogat. Persona que lloga un bé immoble.
Lloguer: El lloguer d’un habitatge és el contracte en virtut del qual una persona (arrendador / propietari / usufructuari) s’obliga a donar a una altra (arrendatari / llogater / inquilí) l’ús i gaudi d’un habitatge per a un temps determinat i a canvi d’un preu concret (renda).
Normes de règim intern: Normes acordades per la Junta de propietaris per regular els detalls de la convivència i la utilització adequada dels serveis i coses comuns. A diferència dels Estatuts, les normes de règim intern no han d’estar inscrites en el Registre de la Propietat ni necessiten la unanimitat de tots els propietaris per a la seva aprovació.
Pla urbanístic: Conjunt de normes que regulen els usos permesos del sòl.
Propietari: Persona jurídica o física amb els dret de propietat sobre un bé.
Propietat horitzontal: Expressió que fa referència als edificis i habitatges que tenen diferents propietaris, de manera que cadascú és propietari del seu pis o habitatge i copropietari dels espais comuns que integren l’edifici.
Propietat vertical: Edifici de més d’un habitatge, propietat d’una o més persones -físiques o jurídiques-, i en què no ha estat adjudicat a cada propietari un habitatge amb caràcter privatiu.
Quota de participació: A cada pis o local se li atribuirà una quota de participació en relació amb el total de l’immoble. Aquesta quota és obligatòria i servirà per determinar el percentatge de participació en les despeses i els beneficis de la comunitat.
Rebut de la comunitat: L’ús dels espais comuns d’un edifici origina unes despeses generals: la llum, la neteja, el manteniment, l’ascensor, l’assegurança, etc. Aquestes despeses es reparteixen entre tots els veïns de l’escala i els locals comercials de l’edifici, en funció de la superfície que ocupen.
Rebut mensual de lloguer: Comprovant del pagament del lloguer. L’expedeix l’arrendador i hi ha de constar l’import total i tots els conceptes desglossats, la data i les dades d’identificació. Quan el pagament es fa per domiciliació bancària, és el rebut del banc.
Règim jurídic de l’edifici: Conjunt de normes sobre les quals es regeix l’edifici.
Registre de la Propietat: Oficina pública on es reflecteix tot allò que fa referència a la propietat d’immobles i als seus drets. En el cas dels Estatuts de la comunitat de propietaris, per inscriure’ls cal la unanimitat de tots els propietaris i que estiguin recollits en escriptura pública davant de notari. Els Estatuts registrats són públics i es poden consultar.
Renda: Quantitat mensual que el llogater paga al propietari en el cas de llogar un pis i que es pacta entre les dues parts abans de signar un contracte.
Taxació: Valor de l’habitatge certificat per una empresa especialitzada en valoració, segons obliga la Llei del mercat hipotecari. Aquest certificat no només indica el valor real de l’immoble, sinó que també serveix de referència per obtenir el finançament necessari.
Títol de propietat: Escriptura que acredita la propietat d’una finca i en què es descriu la data i la manera com es va adquirir, com també les característiques principals d’aquesta.
Titular: Persona que té el dret de propietat en qüestió.
Valor cadastral: Valor assignat en el cadastre a un habitatge.
Verificació registral: Comprovació de la situació de la finca en el Registre de la Propietat. Es pot fer amb l’examen directe dels llibres, amb una nota informativa, o bé amb un certificat del registrador.